El yoga, molt més que una pràctica física
El yoga és un estat, i també és el camí per arribar a aquest estat. Podríem definir l’estat de yoga com: estat de plena consciència, en el moment present (l’únic que existeix), on l’ésser humà integra tots els seus aspectes amb l’entorn que l’envolta, adonant-se que és un amb el tot.
En l’estat de yoga, la persona no s’identifica amb els seus pensaments ni emocions, per tant, no s’identifica amb el personatge o ego. Tampoc s’identifica amb el cos, ni es diferencia de la realitat que l’envolta. La pràctica del yoga consisteix a anar observant que realment som la consciència que s’adona de mi, la consciència que percep el cos, la consciència que s’adona del que faig, del que sento i del que dic.
Tradicionalment, es diu que hi ha 4 camins principals per arribar a aquest estat: Karma Yoga (yoga de l’acció desinteressada), Bhakti Yoga (yoga de la devoció), Gñana Yoga (yoga del coneixement) i Raja Yoga (o yoga reial, el yoga de la introspecció i la contemplació).
Els camins del Karma i Bhakti Yoga són els més directes per assolir l’estat de yoga, però els menys estructurats. En canvi, els camins del Gñana i del Raja són els menys directes però més estructurats.
Karma Yoga: El yoga de l’acció desinteressada
La pràctica del Karma Yoga se centra a desaferrar-te dels resultats o fruits dels actes que realitzes al llarg del dia. L’important no és què fas, sinó amb quina actitud: que sigui una actitud desinteressada, lliure de les motivacions de l’ego, i motivada des de l’amor, essent coherent amb la teva naturalesa i amb el que t’envolta. Dedica els teus actes al suprem, a la Vida, a l’Existència, desaferrant-te dels resultats o recompenses, convertint-te en un instrument perquè l’acció pugui realitzar-se. La vertadera renúncia consisteix a desaferrar-se de l’ego.
Bhakti Yoga: El yoga de la devoció o de l’amor
Segons el Bhagavad Gita, el yoga de l’acció culmina amb el yoga de la devoció: entregar-se incondicionalment al suprem, a la grandesa de l’Existència, entregar el teu amor a l’Amor que és tot. En la tradició del Bhakti s’acostumen a recitar o cantar mantres a les diferents representacions de la Realitat o Amor, que sovint és representada per Vishnu i els seus avatars: Krisna i Rama. Mitjançant el cant o kirtan es volen transmutar les emocions en amor incondicional o devoció. També es fan pelegrinatges a llocs emblemàtics que representen aquesta Realitat. El Bhagavad Gita (s. IV a.C.) és una de les obres més trascendents de la cultura mundial, i recull principalment les pràctiques del Karma i Bhakti yoga.
Gñana Yoga: El yoga del coneixement i l’autoestudi
El Gñana Yoga consisteix a estudiar els textos sagrats, escoltar els ensenyaments del mestre, i meditar, reflexionar, contemplar i experimentar el coneixement transmès, per experimentar la seva veracitat i practicar el discerniment entre el que és real i el que és irreal, per poder observar, finalment, que l’ànima (atman) és Una amb la Realitat absoluta i transcendent (Brahman). En aquest camí és molt important la part d’autoestudi i experimentació, ja que l’ego molt sovint pren la forma del coneixement après que no és experimentat. Tradicionalment, s’associa a la filosofia del vedanta.
Raja Yoga: el yoga de la ment o de la contemplació
El Raja Yoga es basa a portar l’atenció cap al món intern, per anar desidentificant-te de les fluctuacions de la ment i adonar-te de què ets en realitat. Amb la pràctica, aquesta autoobservació és cada cop més profunda, com si t’anessis desfent de capes de ceba, fins a arribar a comprendre la teva veritable naturalesa. El Raja Yoga és un camí integral, que integra elements de les altres sendes del yoga: es requereix cura en les accions, i una gran devoció cap a la Realitat Suprema. Els Yoga Sutres de Patañjali (s. III a.C.) són considerats com el text clàssic que conté l’essència del Raja Yoga.
Dins del Raja Yoga es va desenvolupar el Hatha Yoga, el yoga físic que ha arribat avui dia de forma totalment tergiversada i desvinculada del seu veritable objectiu. El Hatha Yoga utilitza el cos per arribar a la ment (contemplació, introspecció, consciència), esdevenint un entrenament en el qual l’atenció es va desplaçant progressivament cap a l’interior a través de tots els nivells del nostre ésser, per arribar, a la llarga, a reposar en la nostra vertadera naturalesa, que està més enllà de tots aquests nivells.
Dins del Raja Yoga també es van aparèixer altres variants o camins, com el Naad Yoga, Mantra Yoga, Kundalini Yoga… Però tots tenen la mateixa finalitat: assolir l’estat de Yoga, despertar a la consciència que som.
L’evolució del yoga
Els primers rastres del yoga es troben en una figura asseguda amb les cames creuades tallada en una pedra, que data del segle XVII a.C (entre el 1700 i 1601 a.C.). Han passat més de 3500 anys des de llavors.
Aquests camins són “formes” d’arribar a yoga, i la mateixa pràctica del yoga et va portant cap a un camí o cap a un altre en funció de les teves necessitats. Potser comences amb una pràctica intensa de Hatha Yoga, i arriba una temporada en la qual llegeixes més llibres de yoga i reflexiones sobre ells. I al cap d’un temps, coneixes un cantant de mantres que et vibra molt i li dediques més temps. El que és important és l’actitud i la finalitat: per què ho fas? amb quina finalitat?
Cal entendre, també, que al llarg de la història han anat apareixent diferents escoles, tradicions o llinatges dins de cada camí, que han anat creant i definint les seves tècniques i metodologies, i a mesura que el llegat era heretat pels deixebles, es continuaven polint les tècniques. A mi m’agrada veure-ho com el joc del telèfon: de la paraula inicial a la final hi ha algunes (o moltes) diferències, però no per això la paraula final és pitjor, ni millor, senzillament no és exactament la mateixa que al principi.
Explico això perquè m’he passat bastant de temps buscant “la veritat”: el yoga més vertader, el més real, el més essencial. I com més m’he encaparrat a trobar la tècnica més correcta o els textos més verídics, més m’he allunyat del veritable objectiu del yoga: reconnectar-nos amb la nostra veritable naturalesa: la Vida, la Consciència.
Qui o què soc jo? Quina és la meva naturalesa?
Els Yoga Sutres de Patañjali diuen que “el Yoga és el cessament de les fluctuacions de la ment (1.2); llavors, el testimoni s’estableix en la seva pròpia naturalesa (1.3). En cas contrari, el testimoni assumeix la forma dels processos mentals (1.4)”. El sutra 1.3 revela la finalitat del yoga: que ens establim, fusionem o descansem en la nostra vertadera naturalesa.
I quina és aquesta naturalesa? Qui o què soc jo? Això és el que intenta transmetre el yoga mitjançant la pràctica; perquè no es pot descriure, només es pot experimentar.
Els Yoga Sutres de Patañjali també emfatitzen que un cos malalt (o no sa) obstaculitza la pràctica del cessament de les fluctuacions de la ment. Per tant, és important mantenir el nostre vehicle sa. En el yoga parlem dels “5 pilars del yoga”: exercici adequat, respiració adequada, descans adequat, alimentació adequada, pensament positiu i meditació. El yoga és holístic, i abraça les principals esferes de la nostra vida quotidiana.
Si encara no has fet els primers passos en el camí del yoga, i vols recórrer aquest camí juntes, anima’t a provar les classes de Hatha Raja Yoga amb Senda Ram: