T'entenc.
Alguna cosa no quadra. La vida s’escorre entre els dits mentre les hores del dia se’n van amb “les prioritats”. Mai acabes amb aquella llista interminable d’obligacions, per poder centrar-te en tu mateixa, en la teva salut i el teu benestar, que és el que realment necessites.
Jo també estic aquí. Això és humà.
Al final, la vida és un continu “estira i arronsa”, un continu “donar de més i haver de tornar a l’equilibri”. Però, per poder tornar a l’equilibri, cal una autoescolta, una consciència d’una mateixa, des d’on poder observar i recalibrar. La meta, realment, és el camí. Ningú neix après. Tota la vida és l’oportunitat per aprendre a caminar, i poder sentir-te, cada cop, una mica més en pau amb tu mateixa.
T'ajudo a emprendre el camí cap al teu Ser
Aquell lloc on sempre has estat, però potser no n'eres conscient
Soc la Senda Ram
Comparteixo el camí de l'autoconeixement mitjançant el ioga i el so
Senda és el meu nom real, i significa “sender, camí”. Ram és una paraula en sànscrit que significa “la llum dins meu”, a més de ser el diminutiu del meu cognom Ramon.
Entenc la meva existència com un “anar caminant” cap a un lloc, al qual em porta la meva intuïció; i aquest lloc és la meva llum interior, el meu Ser. També sento que estic aquí per aportar llum als altres, perquè trobin aquest espai intern tan poderós.
M’apassiona la vida en totes les seves formes: la naturalesa, els animals, els sons, la música, les abraçades, el riure. També el plor, la tristesa i el dolor. El moviment, el ball, i conèixer món.
El meu objectiu, per ara, és continuar caminant i compartint el camí de l’autoconeixement i creixement interior, des de la presència i la consciència, tenint sempre present que:
Hi ha quelcom més gran que un/a mateix/a, la Vida o Existència, de la qual formem part i en som el mateix.
Acceptar, DE VERITAT, que la vida és moviment, i que SEMPRE passen coses.
El real valor de la vida es troba en el que tenim per compartir amb els altres, i no en el que esperem assolir per a un mateix.
Estimar, significa RESPECTAR. Respectar i acceptar les decisions dels altres.
Quina és la meva trajectòria?
La meva història
El primer enamorament amb el ioga va ser el 2009, amb 22 anys. Des de llavors, una llavor va quedar dins meu, però no va ser fins anys més tard, que va florir.
El 2017 vaig passar una època d’aquelles que marquen un nou rumb a la vida. Estava perduda, no sabia què volia fer amb la meva vida, i el ioga va ser la meva àncora diària, el meu espai de silenci i pau interns.
No pas per casualitat, un llibre de ioga va arribar a les meves mans. Em vaig prendre la pràctica seriosament, practicant dia rere dia la mateixa seqüència, prenent apunts, gravant-me i corregint-me… I vaig poder observar com, a poc a poc, el meu cos anava cedint amb les postures, cada cop sentia una mica més de comoditat, a més de la pau mental conseqüència de prestar atenció només a la meva respiració i el meu cos.
Em vaig quedar meravellada pel benestar que sentia, un plaer que no depenia de res extern, una plenitud interna que em semblava (i em segueix semblant) d’un valor incalculable.
Però també em vaig topar amb les meves pors i excuses. Em fa mandra, tinc ansietat, no puc aguantar, avui la faig més curta… I per períodes de molta exigència, tanta exigència que plorava si un dia no podia fer ioga i meditar. Com n’és de poderós el nostre ego o personatge, que ens governa sense que ens n’adonem.
La perseverança i l'autoobservació, en la pràctica de ioga, em van portar a escoltar-me i a trobar l’equilibri. El ioga, per a mi, és una forma de vida, que va molt més enllà de l'estoreta.
La formació
La formació
Hatha Ioga
Ricard Rotllan va ser el meu primer mestre, encara que fos a través del seu llibre El libro práctico del yoga (i vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo en persona).
He tingut el plaer de realitzar 300hr de Yoga Teacher Training amb Andrei Ram, practicant de Hatha Raja Yoga, deixeble de Sri Dharma Mittra Brahmachari. El seu ioga tan respectuós amb la Mare Terra i la Vida em va encisar.
També he acariciat el Tantra (paleo tantra) en diferents versions:
- Sadhana/formació Kundalini Tantra Hatha Yoga amb Eva Espeita “Swâmini Râdhânanda Saraswatî”, amb 18 anys d’experiència com a docent, anomenada Sannyasin per Swami Nishchalananda Saraswati (UK) deixeble de Swami Satyananda Saraswati (llinatge de Swami Sivananda).
- Profesorado Pulso Tántrico de Sajeeva Hurtado, practicant de Tantra Ioga des de fa més de 20 anys.
La curiositat per entendre el nostre cos em va portar a estudiar Anatomía y Biomecánica del Yoga, amb Ariel de Gática.
Naad Ioga (Yoga del so)
Actualment estic estudiant el segon any del Naad Yoga Teacher Training (ioga del so) amb Guru Kaur (@besoundnaadyoga), deixeble de Yogi of Sound. Formació de 3 anys per afinar l’escolta interna i configurar els estats emocionals amb els Raags.
També he realitzat classes de cant de mantres amb Damià Olivella, i cant d’harmònics amb Enrique Martínez.
El 2019 em van regalar un ukulele, i la primera “cançó” que vaig aprendre a tocar va ser el mantra Om Namo Bhagavate Vasudevaya :D
Però, el més important de tot és:
la pràctica diària
Per molts “titolets” que pugui escriure, la clau és la pràctica diària. Com diu Swami Sivananda Sarasvati, Más vale un gramo de práctica que una tonelada de teoría. Només es pot compartir el que s’ha experimentat en el propi cos. La meva sadhana (pràctica espiritual) diària és la principal font de coneixement que transmeto. I en soc conscient que aquesta anirà canviant amb el temps, a mesura que jo mateixa vagi aprenent i evolucionant. Això també és la vida.
Per acabar, els llibres també m’acompanyen cada dia. M’encanta llegir literatura espiritual i d’autoconeixement. Alguns dels meus referents són en Daniel Gabarró, Eckhart Tolle, Sergi Torres… I hi ha llibres clau que sempre tinc a mà per consultar: Las claves del yoga (Danilo Hernández “Swami Digambarananda”), Yoga Sutres de Patañjali, Bhagavad Gita, i molts més a la llista :P
Tu també vols sentir els increïbles beneficis del ioga?
I per acabar...
8 Curiositats de la meva vida
- Tota la vida he cantat malament i he sigut poc aficionada als instruments.
- Quan vaig començar a fer ioga de veritat, no era gens elàstica.
- El meu primer instrument (a part de la flauta) va ser una guitarra elèctrica als 18 anys, i la meva única ambició era tocar en un grup de punk.
- M'encanta escalar. Als 27 anys vaig patir una caiguda al boulder i em vaig trencar el colze esquerre. Mai més he recuperat l'extensió ni flexió total del colze. Tot i això, continuo escalant i quasi no em limita en fer ioga.
- M'apassiona ensenyar. La meva germana es riu de mi cada cop que agafo paper i boli per explicar qualsevol cosa, i sempre acabo dibuixant un gargot innecessari.
- Abans de dedicar-me al ioga i la música treballava com a programadora (desenvolupament web). I abans d'això, vaig estudiar psicologia. Ho recordo com si tingués dues vides passades.
- M'apassiona el creixement personal, filosofar, i qüestionar tot el que es considera "cert" i "normal".
- El meu amor per la naturalesa és tan gran, que contemplar un paisatge moltes vegades em fa plorar per la gran Bellesa de la Vida.